ESCOLETA PER A PARES D'INFANTIL

Fa uns mesos, començàrem al col·legi l'Escoleta per a Pares dels alumnes del Primer Curs d'Infantil. Decidírem fer una “escoleta” diferent, més dinàmica i participativa per part dels pares que responia a les demandes i, sobretot, a les ganes i necessitat d'entrar a l'aula i compartir una estona amb els fills i filles.

La primera sessió va ser introductòria, amb la finalitat que els pares identificaren de manera més fàcil en què necessiten ajuda i orientació. El que férem va ser contextualitzar els hàbits d'autonomia i responsabilitat que hauríem de començar a instaurar als 3 anys i saber quins ja haurien de tindre assimilats.

Comentàrem situacions habituals en què ens podem trobar i oferírem pautes i ferramentes per a abordar-les. També demanàrem als pares que foren ells qui establiren les temàtiques a tractar les properes sessions, per tal que foren més pràctiques i productives.

La resposta no va tardar a arribar. Tots els pares es ficaren mans a l'obra i ens traslladaren aquells temes que els preocupen, situacions en què no saben com actuar o si ho fan de manera adequada... Així ens ficàrem en marxa: amb objectius a treballar amb els xiquets i amb moltes ganes de seguir avançant.

Per a tractar i donar resposta a totes les demandes, dedicàrem tres sessions grupals. Tres sessions intenses i ben divertides en què parlàrem d'alimentació, rabietes, enuresis nocturna, obediència i bon comportament, com aconseguir que dormen a la seua habitació, l'hora de fer els deures i complir amb responsabilitats, relacions entre germans, mentides i moltes més situacions concretes que anàrem comentant entre tots.

Cal destacar la gran complicitat que es va crear al grup; doncs, en aquells grans cercles que formàvem entre tots, cada tema o situació era parlat per tots. Entre mares i pares s'oferien consells i, sobretot, s'escoltaven i s'adonaven, entre rises i alguna llagrimeta, de com són d'habituals les situacions i, el més important, de com són de meravellosos els seus xiquets i xiquetes.

Per tot açò, no se'ns va ocórrer millor manera d'acabar l'escoleta que fent una sessió conjunta amb els xiquets, dins de la mateixa aula i amb la seua benvolguda “senyo”. Però, és clar, havíem de buscar com fer-los participar de manera lúdica i, al mateix temps, que poguérem traslladar i posar en pràctica tot l'abordat a l'escoleta.

Aleshores, decidirem explicar-los la història d'una xiqueta que per mal comportament i no saber fer les coses de manera adequada, no tenia nom i havíem de començar a educar-la entre tots; començant per dir-li quines actituds i conductes eren les adequades en cada context o com podia millorar.

Així, ens dividírem per grups de mares i xiquets. Cada un d'aquests va pensar i aportar idees a la nova companya de classe, la pintaren i, al final, entre tots, creàrem a “Xelo”; la nova xiqueta que, gràcies a les aportacions de tots, ja era una xiqueta renovada amb les idees clares de com s'havia de comportar i amb el seu nom propi.

Finalitzarem la sessió escoltant a pares i xiquets dir-se que era el que més els agradava d'ells. És a dir, els pares deien què era el que més els agradava dels xiquets i al revés. No podia haver-hi un final més tendre i emotiu.

I sí, Xelo, ja forma part de la classe de Primer d'Infantil del col·legi. És una xiqueta agraïda per com l'han ajudat a canviar però, el millor de tot, és una xiqueta molt feliç que de segur no va a poder estar millor cuidada i acompanyada.

Amb estima,
Laia.

gf