Centenari i Modernisme

PER MOLTS ANYS, ATENEU!

150 ANIVERSARI DE L'ATENEU A À PUNT

150 ANYS AL SERVEI DE SUECA

REGAL I RECORDS D'ANTICS ALUMNES

L'ATENEO SUECO DEL SOCORRO, UN EDIFICI ÚNIC AMB UNA HISTÒRIA ÚNICA

MODERNISME EN CÒMIC

DOS REVISTES ESCOLARS I UN LLIBRET DE FALLA

ELS ESCODRINYADORS DE SUECATV VISITEN L'ESCOLA

UNA DE MODERNISMES

El Modernisme és un ampli moviment artístic que arranca a finals del S. XIX i adequa les arts decoratives i l'arquitectura a les noves tècniques i materials industrials del moment. Però de modernismes n'hi ha molts i els anomenem d'una manera diferent segons el país: Art Noveau a França i Bèlgica, Modern Style a la Gran Bretanya i als Estats Units, Sezession a Àustria, Jugendstil a Alemanya, Liberty a Itàlia... I en cadascuna de les variants trobem característiques pròpies.

De vegades, l'estil es caracteritza per unes línies geomètriques i abstractes, com passa a la Estació del Nord de València per influència de la Sezession austríaca. Amb tot, el reconeixem normalment per les línies sinuoses i asimètriques, i per l'ornament floral i colorista; especialment en les arts aplicades en objectes de vidre, ceràmica, ferro i metall, mobiliari; disseny en general o pintura. Fins i tot en la tipografia; com la que utilitza Martina en aquest cartell commemoratiu del Centenari.

Però no és el mateix una pintura, el disseny d'un peu de làmpada o el traçat d'un jardí on perdre's i deixar volar la imaginació i els sentits que un edifici d'habitatges, un hospital o un col·legi; on el programa ha de manifestar-se d'una manera molt més racional. Com en el cas de la nostra escola. A propòsit d'això, adjuntem un article (pàgines 1 i 2) que parla d'un treball recent sobre Bonaventura Ferrando portat a terme per l'arquitecte Ignacio Matoses.

L'autor s'hi refereix a l'escola com un admirable exemple de la implantació d'un programa dividit en dos eixos – el formatiu i el de serveis – que aprofita la connexió per a marcar-ne l'accés. A escala anecdòtica, també ens explica que podem trobar les seues inicials amagades a simple vista en la major part de les seues obres... Però això és una altra història.

El cas és que la forma no té per què anar renyida amb el seu contingut. I el que hui ens proposen Sergi i Rubén, també de segon d'ESO, és una versió més juganera de la façana sense renunciar a les virtuts del projecte original; però aquesta vegada, inspirada en les fantasies de Gaudí al Parc Güell a Barcelona. Amb quina us quedaríeu vosaltres?

gf