Ajudes Menjador 2017-2018 

Admissió 2017-2018 

CURS 2016-2017 

Revista El sostret 

Jornades Educatives 2016 

Setmana del Llibre 2016 

Matemàtiques 2016 

Setmana de la Ciència 2015 

Escoletes 2015-2016 

EJA Esports 

Centenari 

Selecció de portades 

Centenari

ELS ESCODRINYADORS DE SUECATV VISITEN L'ESCOLA

UNA DE MODERNISMES

El Modernisme és un ampli moviment artístic que arranca a finals del S. XIX i adequa les arts decoratives i l'arquitectura a les noves tècniques i materials industrials del moment. Però de modernismes n'hi ha molts i els anomenem d'una manera diferent segons el país: Art Noveau a França i Bèlgica, Modern Style a la Gran Bretanya i als Estats Units, Sezession a Àustria, Jugendstil a Alemanya, Liberty a Itàlia... I en cadascuna de les variants trobem característiques pròpies.

De vegades, l'estil es caracteritza per unes línies geomètriques i abstractes, com passa a la Estació del Nord de València per influència de la Sezession austríaca. Amb tot, el reconeixem normalment per les línies sinuoses i asimètriques, i per l'ornament floral i colorista; especialment en les arts aplicades en objectes de vidre, ceràmica, ferro i metall, mobiliari; disseny en general o pintura. Fins i tot en la tipografia; com la que utilitza Martina en aquest cartell commemoratiu del Centenari.

Però no és el mateix una pintura, el disseny d'un peu de làmpada o el traçat d'un jardí on perdre's i deixar volar la imaginació i els sentits que un edifici d'habitatges, un hospital o un col·legi; on el programa ha de manifestar-se d'una manera molt més racional. Com en el cas de la nostra escola. A propòsit d'això, adjuntem un article (pàgines 1 i 2) que parla d'un treball recent sobre Bonaventura Ferrando portat a terme per l'arquitecte Ignacio Matoses.

L'autor s'hi refereix a l'escola com un admirable exemple de la implantació d'un programa dividit en dos eixos – el formatiu i el de serveis – que aprofita la connexió per a marcar-ne l'accés. A escala anecdòtica, també ens explica que podem trobar les seues inicials amagades a simple vista en la major part de les seues obres... Però això és una altra història.

El cas és que la forma no té per què anar renyida amb el seu contingut. I el que hui ens proposen Sergi i Rubén, també de segon d'ESO, és una versió més juganera de la façana sense renunciar a les virtuts del projecte original; però aquesta vegada, inspirada en les fantasies de Gaudí al Parc Güell a Barcelona. Amb quina us quedaríeu vosaltres?

SOPAR DEL CENTENARI: ÀLBUM DE FOTOS (I VÍDEO REMEMBER)

Ara sí, ja teniu a la vostra disposició el tan esperat àlbum de fotos del Sopar del Centenari que porteu demanant-nos un parell de setmanes; per accedir-hi només heu de clicar damunt la imatge. I, també, el vídeo remember que projectàrem durant la vetllada i que tant us va agradar!

Escola Jardí de l'Ateneu. Centenari 1914-2014 from EJ on Vimeo.

Res més de moment. D'ací a cent anys tornem a quedar en un nou sopar per buscar-nos entre les fotos d'aquell primer centenari que vam celebrar en 2014. I si us sembla massa temps, ja sabeu que teniu les portes obertes per visitar-nos quan vulgueu.

Perquè, com algú ens va recordar l'altra nit, l'escola és la casa dels xiquets. I de xiquets, a tots ens ha quedat alguna cosa. El que potser no sabíeu és que alguna cosa de cadascun de vosaltres també ha quedat per sempre en l'Escola Jardí de l'Ateneu...

Sereu benvinguts si veniu a comprovar-ho. Salut i bona memòria!

SOPAR CENTENARI 2014-2015: SUECA TV

Divendres passat l'Escola Jardí va tancar d'una manera oficial la celebració del seu primer centenari amb un sopar molt especial que va reunir prop de 250 persones entre antics alumnes, professors i amics de l'escola.

També vam comptar amb la presència de l'alcalde de la ciutat, Salvador Campillo; la regidora d'Educació, Raquel Tamarit; i el subdirector d'Innovació, Ordenació i Política Lingüística, Ignacio Martínez, en representació de la Conselleria d'Educació Cultura i Esport entre molts altres.

No cal dir que la vetllada va estar plena de retrobaments, batalletes i moments emotius. Per tindre'n un record més, molts ens heu demanat per les fotos i, especialment, pel vídeo que projectàrem a la sala. Prompte ho publicarem tot a la web. De moment, unes imatges prèvies al sopar de Sueca Televisió.

SuecaTV Sopar Centenari from EJ on Vimeo.

EL LLIBRET DEL CENTENARI A PRIMÀRIA

Ara, quan sentim parlar de pop art o de reporterisme escolar, de seguida ens ve al cap el prolífic curs de tercer de primària de l'any passat. Segur que ens tenen moltes més sorpreses preparades, però haurem d'acostumar-nos a parlar d'ells com els nostres nous i flamants estudiants de quart de primària que enguany ja han començat a treballar de valent sota el comandament de la senyo Jose.

Tanmateix, encara s'havia quedat una activitat del curs passat en la recambra relacionada amb el centenari de l'escola. A la galeria d'imatges podeu trobar-ne totes les fotos. Es tracta del llibre que va ser repartit entre tots els cursos, des d'infantil fins a primària, i que ara us oferim adjunt en format pdf perquè el descarregueu, i si us atreviu, resoleu els enigmes que s'hi amaguen.

EL RETRATISTA: 6 D'OCTUBRE A L'ATENEU.

 

Continuem fent memòria amb motiu del centenari de l'Escola Jardí. Ara de la mà de l'Ateneu i amb una activitat de luxe: la projecció de El retratista, un interessantíssim documental dirigit per Alberto Bougleux a partir d'una idea de Sergi Bernal.

La presentació anirà a càrrec de la sociòloga especialitzada en història oral Roser Grau, qui ha col·laborat en altres ocasions amb els autors del documental. Amb ella podrem parlar d'un projecte que coneix molt bé i que ens revela, sense filtres, el millor i el pitjor de la naturalesa humana.

Si us interessa la pedagogia, la memòria històrica o, senzillament, voleu emocionar-vos amb la xicoteta gran història d'un mestre d'escola rural, no us podeu perdre la projecció, oberta al públic, que tenim programada a partir de les vuit de la vesprada del dilluns 6 d'octubre a l'Ateneu. Esteu tots convidats.

 

 

D'on ve el projecte El retratista ?

El fotògraf Sergi Bernal va descobrir la història d'Antoni Benaiges per casualitat mentre feia un reportatge sobre unes fosses comunes de la Guerra Civil a Burgos.

Estirant el fil i parlant amb els pocs testimonis que setanta-sis anys després encara estan vius va reconstruir la història d'aquest mestre que implantà el mètode Freinet en una escoleta rural.

Aquest innovador mètode donava el protagonisme i la paraula als xiquets, i per això els va comprar una impremta i un magnetòfon.

S’han conservat algun dels quaderns que es feren i un d’ells, titulat “El retratista”, dóna nom al documental. Però l’arribada de la Guerra Civil acabaria amb el seu projecte d’ensenyament.

Benaiges va desaparéixer com tants republicans i es creu que està enterrat en una de les fosses comunes de Burgos prop de Bañuelos de Bureba.

El projecte de Bernal es va convertir en una exposició fotogràfica que més tard es va convertir en un llibre. Després, amb l’ajuda del director Alberto Bougleux, es va portar a terme el documental.

Tràiler:

El Retratista - trailer from alberto bougleux on Vimeo.

També podeu saber més coses del documental a través dels següents enllaços:

SuecaTV: El retratista a l'Ateneu from EJ on Vimeo.

 

LES FONTS ORALS AMB EL RETRATISTA I ROSER GRAU A QUART D'ESO [09/10/14]

Al Departament de Ciències Socials de l'Escola Jardí encetem curs amb una classe magistral amb els alumnes de quart d'ESO a propòsit de les fonts orals i la seua importància en el treball de l'historiador impartida per la sociòloga Roser Grau, qui la vesprada anterior ens va regalar la presentació del documental El Retratista d'Alberto Bougleux a l'Ateneu.

Roser i Alberto han col·laborat en diferents projectes documentals des del Grup de Recerca en Ciències Socials CERCA, una associació que treballa en la investigació política i social en els àmbits de les Ciències Socials i que contribueix al seu desenvolupament i difusió, tot emfasitzant l'ús de les noves tecnologies com a ferramenta d'intervenció social.

En acabar la projecció, vam tindre l'oportunitat de comprovar que els vincles de Roser amb la ciutat de Sueca continuen intactes després de molts anys d'haver-hi viscut; no només a través del seu treball sinó de tots aquells amics i companys que no van voler perdre's l'oportunitat de saludar-la personalment.

Així està ben viu el resultat d'aquella llavor que va plantar com a directora de la Casa d'Oficis "Aula de Natura" amb l'impuls de l'Associació Muntanyeta dels Sants que va sobre rodes. I de molts altres projectes de referència encara, com la publicació amb Aurelio Peña de "Les plantes del Parc de l'Estació i del jardí de l'Escola Carrasquer de Sueca: el patrimoni natural d'una ciutat".

SuecaTV_El retratista (2) from EJ on Vimeo.

Amb aquests precedents, l'endemà els alumnes van tindre l'oportunitat de comentar amb Roser aspectes del documental i parlar de la seua feina, en què ha d'anar estirant pacientment els fils de la memòria amb uns punts de partida tan subjectius i difícils de gestionar com són la veu i els records de persones; especialment, aquelles d'edats avançades com en el cas de El Retratista.

Però, a més a més, ens explicava Roser, sense les fonts orals no hauríem accedit a la història més llunyana; a classe ens ho va exemplificar amb Aqueras muntañas (Aquelas montanhas), una cançó occitana que havia anat lliscant de generació en generació durant set segles fins a convertir-se en un patrimoni immaterial compartit per gent d'edats, procedències i condicions molt diferents.

 

També són la clau de volta per a entendre el nostre passat més pròxim. De fet, fa molt poc, havia participat en un treball per commemorar un 150 de l'Ateneu d'Igualada i la fundació de la seua escola, per cert, amb un codi genètic sorprenentment similar a la nostra. El documental L'escola de la meva vida reunia el testimoni oral d'exalumnes, que van viure en primera persona la implantació del moviment de renovació pedagògica a la ciutat i la seua clausura al final de la guerra.

En definitiva, les fonts orals també són el contrapés de tota la documentació oficial escrita, que no per escrita ha de deixar de contrastar-se. I viceversa. De fet, aquesta serà la següent parada dels nostres estudiants sènior: les fonts escrites, amb la visita a l'Arxiu Municipal com varen fer els seus companys l'any passat. Per a ells la història no ha fet més que començar.

Cent anys, també, de la Primera Guerra Mundial

Enguany celebrem el centenari de l'Escola Jardí; ara fa cent anys, el dos de desembre de 1914, es produïa el trasllat de les escoles de l'Ateneu al flamant edifici modernista projectat per Bonaventura Ferrando. Però no és l'única commemoració que hem tingut entre mans al llarg del curs, pregunteu als alumnes de quart de secundària.

Com sabeu, una miqueta abans, l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria era assassinat a Sarajevo el 28 de juny de 1914 i això fou l'espurna que desencadenà la Primera Guerra Mundial, un conflicte sense precedents que rebentà els grans imperis d'Occident.

Segons explica Lluís M. Rosado a L'associacionisme a Sueca (1841-1930), les actes de l'Ateneu durant el període de guerra només reflecteixen les qüestions pròpies del funcionament de la societat: amortització d'emprèstits, admissió de socis... o la conveniència que el sextet que dirigia el Sr. Castañer, pianista de la societat, fera alguns concerts.

El que el doctor en història no ha pogut dilucidar és si això era perquè els socis buscaven allunyar-se dels problemes derivats del conflicte bèl·lic o perquè pretenien donar una sensació de normalitat davant del drama que s'estava vivint al continent.

Un segle després no tenim excusa i més perspectiva. Per això us recomanem l'especial multimèdia de la revista Sapiens, un viatge pels diferents episodis i escenaris de la contesa: la guerra al mar, els duels dels pilots a l'aire, el dia a dia i les batalles a les trinxeres o la vida a la rereguarda.

El monogràfic compta amb 150 imatges extretes d'arxius internacionals com la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i una desena de vídeos, alguns d'ells provinents dels National Archives de la Gran Bretanya, com el que mostra el mariscal Douglas Haig inspeccionant les runes de la línia Hindenburg.

En d'altres es poden veure escenes quotidianes a les trinxeres (soldats lluitant, menjant, descansant i afaitant-se a les trinxeres), submarins enfonsant cuirassats o, fins i tot, al 'Baró Roig': el pilot més temut i llegendari de la Primera Guerra Mundial...

Bon estiu i bona memòria!

Les muralles carlines a l'escola, amb Pilar Colechá

L'últim dilluns de classe, els alumnes de segon d'ESO i aquells de tercer que no estaven al viatge de final de curs van assistir a una interessantíssima exposició i classe pràctica impartida per Pilar Colechá. L'arquitecta tècnica i màster en Conservació en el patrimoni arquitectònic va vindre a l'escola per parlar-nos de les muralles carlines, un tema que coneix com ningú després de més de dos anys investigant per a la seua tesina “Les muralles carlines de Sueca 1838-1903”.

Aquesta muralla d'època moderna va ser dissenyada pel militar Francisco Belda amb el principal objectiu de defendre la ciutat dels saquejos de les faccions carlines que utilitzaven Sueca per aprovisionar-se. Al llarg de la seua història, va anar adaptant-se segons les necessitats i influint en el traçat urbanístic de la ciutat fins que va ser enderrocada a començaments del segle XX.

Hui en dia encara en tenim parts en peu, unes ben visibles i d'altres, més amagades; però amb un traçat perfectament reconeixible que els alumnes van resseguir a través de plànols actuals. Tots aquells que no vau tindre la sort d'estar aquell dia i teniu curiositat pel tema, podeu veure una entrevista parlant-ne a la televisió local i una altra, d'uns anys abans, mentre encara estava fent recerca a l'Arxiu Històric Municipal que enguany vam visitar amb els alumnes de segon i quart d'ESO i que fa uns mesos donava a conéixer un Document del mes de gran importància a propòsit de les muralles.

L'escola en pop art

Continuen els preparatius per a la Jornada de Portes Obertes. L'escola fa cent anys i nosaltres estem encantats de la vida, i de veure-la cada dia més fresca i repentinada ara que han pintat la façana del pati amb lletres juganeres i uns colors tan vius.

Qui en sap de tot això són els artistes de tercer de primària de la senyo Julia, que igual et fan un mural amb la tècnica del dripping  de Jackson Pollock que una composició pop art a l'estil d'Andy Warhol per a l'ocasió.

A la Galeria d'Imatges podeu conéixer el procés del seu últim treball que ens ara ens avancen amb un somriure. I si voleu saber més, ja sabeu que esteu convidats per al dia 16 d'abril. Us esperem!

Últimes notícies 

Recursos alumnes 

Recursos professors 

Recursos pares 

gf