L'Ateneu i l'Associacionisme a Sueca (1841-1930)

Al fil de la visita a l'Ateneu del mes passat amb els alumnes de primer i segon de secundària, reprenem les recomanacions centenàries fent una breu parada en l'associacionisme del segle XIX: "L'associacionisme a Sueca (1841-1930)”, un treball indispensable de l'historiador Lluís M. Rosado Calatayud que edità la llibreria Sant Pere en 2007.

Seguint el model de les societats científiques i literàries europees del segle XVIII, els ateneus es van proposar la millora intel·lectual dels seus associats amb una clara vocació instructiva. El Ateneo Sueco del Socorro (1869) en seria un exponent clar i l'Escola Jardí, una conseqüència directa.

Amb tot, Rosado ens descobreix que abans existí una escola diürna que s'engegà en 1910 per completar la tasca de formació d'adults amb la Institución Libre de Enseñanza com a referent pedagògic. Tanmateix, els resultats no satisferen els socis i la Junta General Extraordinària celebrada el 25 de juliol de 1913 va tindre com a assumpte únic del dia el resultat dels exàmens:

El Sr. Colechá da cuenta detallada del resultado de los exámenes verificados en esta Escuela, leyendo las calificaciones que han obtenido los alumnos en dichos exámenes resultando una gran mayoría de suspensos [...] En vista de este resultado propone que se lleve a la Junta General una propuesta de reforma.

 

Així les coses, el 18 de gener de 1914 la presidència donà lectura a una proposició per demanar un préstec destinat a la construcció d'un edifici escolar

segun los cánones de la pedagogía moderna, los edificios escolares, con un jardín, gimnasio, museo escolar, patio de juegos y en fin, con todas las condiciones higiénicas no faltando aire, luz y sol tan necesarios dichos elementos para el desarrollo de la infancia, y que es condición precisa, para construir esta clase de edificios, edificarlos en pleno campo y en las cercanías de la población, según lo hacen ya las naciones que de cultas y progresivas se aprecien. La enseñanza será harmónica y gradual, desarrollando, al mismo tiempo las facultades físicas, intelectuales y morales.

L'arquitecte Bonaventura Ferrando seria l'encarregat de portar-ho a terme. Curiosament, ja havia projectat altre edifici escolar per a Sueca en 1910 que mai no es construí, però li va servir per tindre un coneixement important de la tipologia abans d'abordar el projecte definitiu. 

De fet, durant la visita a l'Arxiu alguns alumnes de secundària tingueren l'oportunitat de fullejar els plànols d'aquest projecte preliminar... però això és altra història i haurà de ser contada en altra ocasió.

gf