Centenari i Modernisme

Les muralles carlines a l'escola, amb Pilar Colechá

L'últim dilluns de classe, els alumnes de segon d'ESO i aquells de tercer que no estaven al viatge de final de curs van assistir a una interessantíssima exposició i classe pràctica impartida per Pilar Colechá. L'arquitecta tècnica i màster en Conservació en el patrimoni arquitectònic va vindre a l'escola per parlar-nos de les muralles carlines, un tema que coneix com ningú després de més de dos anys investigant per a la seua tesina “Les muralles carlines de Sueca 1838-1903”.

Aquesta muralla d'època moderna va ser dissenyada pel militar Francisco Belda amb el principal objectiu de defendre la ciutat dels saquejos de les faccions carlines que utilitzaven Sueca per aprovisionar-se. Al llarg de la seua història, va anar adaptant-se segons les necessitats i influint en el traçat urbanístic de la ciutat fins que va ser enderrocada a començaments del segle XX.

Hui en dia encara en tenim parts en peu, unes ben visibles i d'altres, més amagades; però amb un traçat perfectament reconeixible que els alumnes van resseguir a través de plànols actuals. Tots aquells que no vau tindre la sort d'estar aquell dia i teniu curiositat pel tema, podeu veure una entrevista parlant-ne a la televisió local i una altra, d'uns anys abans, mentre encara estava fent recerca a l'Arxiu Històric Municipal que enguany vam visitar amb els alumnes de segon i quart d'ESO i que fa uns mesos donava a conéixer un Document del mes de gran importància a propòsit de les muralles.

L'escola en pop art

Continuen els preparatius per a la Jornada de Portes Obertes. L'escola fa cent anys i nosaltres estem encantats de la vida, i de veure-la cada dia més fresca i repentinada ara que han pintat la façana del pati amb lletres juganeres i uns colors tan vius.

Qui en sap de tot això són els artistes de tercer de primària de la senyo Julia, que igual et fan un mural amb la tècnica del dripping  de Jackson Pollock que una composició pop art a l'estil d'Andy Warhol per a l'ocasió.

A la Galeria d'Imatges podeu conéixer el procés del seu últim treball que ens ara ens avancen amb un somriure. I si voleu saber més, ja sabeu que esteu convidats per al dia 16 d'abril. Us esperem!

L'Ateneu i l'Associacionisme a Sueca (1841-1930)

Al fil de la visita a l'Ateneu del mes passat amb els alumnes de primer i segon de secundària, reprenem les recomanacions centenàries fent una breu parada en l'associacionisme del segle XIX: "L'associacionisme a Sueca (1841-1930)”, un treball indispensable de l'historiador Lluís M. Rosado Calatayud que edità la llibreria Sant Pere en 2007.

Seguint el model de les societats científiques i literàries europees del segle XVIII, els ateneus es van proposar la millora intel·lectual dels seus associats amb una clara vocació instructiva. El Ateneo Sueco del Socorro (1869) en seria un exponent clar i l'Escola Jardí, una conseqüència directa.

Amb tot, Rosado ens descobreix que abans existí una escola diürna que s'engegà en 1910 per completar la tasca de formació d'adults amb la Institución Libre de Enseñanza com a referent pedagògic. Tanmateix, els resultats no satisferen els socis i la Junta General Extraordinària celebrada el 25 de juliol de 1913 va tindre com a assumpte únic del dia el resultat dels exàmens:

El Sr. Colechá da cuenta detallada del resultado de los exámenes verificados en esta Escuela, leyendo las calificaciones que han obtenido los alumnos en dichos exámenes resultando una gran mayoría de suspensos [...] En vista de este resultado propone que se lleve a la Junta General una propuesta de reforma.

 

Així les coses, el 18 de gener de 1914 la presidència donà lectura a una proposició per demanar un préstec destinat a la construcció d'un edifici escolar

segun los cánones de la pedagogía moderna, los edificios escolares, con un jardín, gimnasio, museo escolar, patio de juegos y en fin, con todas las condiciones higiénicas no faltando aire, luz y sol tan necesarios dichos elementos para el desarrollo de la infancia, y que es condición precisa, para construir esta clase de edificios, edificarlos en pleno campo y en las cercanías de la población, según lo hacen ya las naciones que de cultas y progresivas se aprecien. La enseñanza será harmónica y gradual, desarrollando, al mismo tiempo las facultades físicas, intelectuales y morales.

L'arquitecte Bonaventura Ferrando seria l'encarregat de portar-ho a terme. Curiosament, ja havia projectat altre edifici escolar per a Sueca en 1910 que mai no es construí, però li va servir per tindre un coneixement important de la tipologia abans d'abordar el projecte definitiu. 

De fet, durant la visita a l'Arxiu alguns alumnes de secundària tingueren l'oportunitat de fullejar els plànols d'aquest projecte preliminar... però això és altra història i haurà de ser contada en altra ocasió.

Visitem l'Ateneu

Des del Departament de Ciències Socials teníem molt clar que si hi havia una visita obligatòria durant la celebració del centenari de l'escola era l'Ateneu. La institució fundada en 1869 que, ara fa cent anys, va decidir que era més important construir un centre educatiu d'avantguarda que la pròpia seu definitiva; que encara hauria d'esperar fins a 1927 per ser construïda per altre arquitecte suecà de renom internacional: Joan Guardiola.

 

 

Per això, al llarg de la setmana, els alumnes de 1r i 2n de Secundària i els seus professors de l'assignatura de Ciències Socials hem recorregut alguns dels espais menys coneguts de l'edifici modernista de la mà del president de l'Ateneu, Don Antonio Crespo, i del professor Don Juan Ramón Beltrán; qui ens ha repassat la història de la societat i els murals de Regino Mas i Alfredo Claros, recentment restaurats i molt recomanables de visitar. Tot això i més, al nostre àlbum de fotos particular (usuari "web" i contrasenya habitual): la Galeria d'Imatges.

 

 

Departament de Ciències Socials.

Més recomanacions centenàries: els Fuster

Enguany, com sabeu, celebrem cent anys de la inauguració de l'Escola Jardí i ens hem posat d'inventari: per un costat cataloguem els records que encara bateguen entre llibres d'escolaritat antics i per un l'altre, recuperem els camins -- trajectòries d'antics alumnes -- que tot just començaren en les seues aules.

Joan Fuster és la primera parada obligatòria. Però per fer-ho, hem de retrocedir fins a la immediata posguerra; quan la societat fundadora Ateneo Sueco del Socorro havia estat desposeïda de l'escola, que passava a dir-se el Centro Politécnico, i es convertia en l'únic lloc de la ciutat on podia cursar-se batxillerat.

“Jo vaig poder estudiar per la senzilla raó que mon pare, a banda de fer sants, feia també classes de dibuix en una escola i, aleshores, els fills dels professors no pagàvem. Clar, vaig fer el batxillerat. I després de la guerra, quan mon pare ja guanyava algun duret perquè era l'època de fer sants que s'havien cremat i coses d'aquestes – diguem que havia augmentat la demanda d'allò que oferia mon pare les coses ja van anar una miqueta millor.”

Amb alguns companys de classe compartirà amistat, quadrilla i descobertes literàries fins que acaben el batxillerat l'any 1942, sota la direcció de Juan Castells, per anar a estudiar a València: Josep Albi, Salvador Máñez, Jacinto Talens, Lluís Granell... i Fermí Cortés; altre fill predilecte de la ciutat de Sueca i antic alumne de l'escola. Però això és un altre camí que ja recorrerem un altre dia.

De moment, vaja per endavant la segona recomanació centenària: Joan Fuster des de Sueca. Setanta anys de vida i obra. Una aproximació biogràfica en clau local escrita a vuit mans entre Francesc-X. Blay, Vicent Brotons, Vicent Luna i Josep Lluís Peiró, i publicat per Nau Llibres l'any 1998. 

 

I per als més menuts: Joanet vol ser escriptor. Amb text de Josep Franco i il·lustracions de Laura Granell. Un format diferent publicat per Edicions 96 en 2012 on també apareixen referències a l'escola. Tots dos encara els podeu trobar a les llibreries i, per descomptat, a la biblioteca de l'escola.

Per altra banda, si voleu saber més coses del pare de Joan Fuster, consulteu l'arxiu Juan Fuster Seguí a les instal·lacions de la Casa Joan Fuster; altre edifici modernista que, per cert, també va ser projectat per Bonaventura Ferrando l'any 1917, com la casa veïna de Pasqual Fos (1909) que en l'actualitat allotja la Biblioteca Suecana... però això també és una altra història.

Visita a l'Arxiu Històric Municipal de Sueca

Dijous passat, els alumnes de segon i quart d'ESO visitaren l'Arxiu Històric Municipal de la mà dels seus responsables, en Joan Pi i n'Enric Alforja, uns guies de luxe pel passat remot de la nostra ciutat que ens mostraren la seua bona feina i ens desvelaren alguns dels seus secrets millor guardats.

Així, vam veure des d'una carta del S.XIV del Rei Pere el Cerimoniós que concedia permís perquè es féra un mercat setmanal a la ciutat, els documents del contenciós entre el municipi i Carlota Godoy fins als plànols de les muralles carlines del segle XIX entre d'altres.

També vam poder veure els plànols originals de l'Escola Jardí, un document de màxim interés atés que la visita formava part de les activitats organitzades pel Departament de Ciències Socials amb motiu del Centenari de l'edifici de l'escola projectat per en Bonaventura Ferrando en 1914.

Articles relacionats:

Temps de memòria i commemoracions. També de recomanacions

I que millor que començar, pel seu interés històric, amb la imprescindible web de l'Arxiu Municipal de Sueca; pel que hi podem trobar i, especialment, pels secrets que amaga...

D'entre allò confessable i a l'abast de tots hi ha la possibilitat d'escrutar els plànols originals del nostre col·legi amb un sol clic des de la pantalleta de torn.

Fa cent anys, amb la Primera Guerra Mundial a punt d'esclatar, l'arquitecte Bonaventura Ferrando va rebre l'encàrrec de construir l'Escola Jardí de part dels socis del Ateneo Sueco del Socorro.

El projecte s'emplaçava als afores de la ciutat; sota el dictat de les teories higienistes del moment, amb unes condicions de solejament i ventilació específiques i un contacte amb la natura prescriptiu.

Per això, a més de biblioteca i museu, aules, infermeria, vestuaris, cuina i menjador; no hi podia faltar un jardí i un hortet per a l'esbarjo i la formació dels alumnes.

Ara teniu l'oportunitat d'aventurar-vos per uns passadissos centenaris amb memòria i imaginació. Hi trobareu els principis pedagògics més avançats i la modernitat, que va vindre per quedar-se.

Passejada Centenària: una crònica en imatges

Com molts ja sabreu, la Passejada Centenària va ser un èxit d'assistència, i el més important: un dia bonic; en què alumnes i antics alumnes, pares i mares, professors i amics de l'escola feren camí sense distincions i en bona companyonia.

Per recordar-la, hem creat l'àlbum "Centenari" a la "Galeria d'Imatges" de la web de l'escola (http://52003783.swh.strato-hosting.eu/escolajardi_fotos/) i conforme anem recuperant noves imatges, anirem actualitzant-lo.

No cal dir, però, que també podeu fer-nos arribar les vostres fotos i que sou els amos de can Facebook (https://www.facebook.com/escolajardi), on podeu anar decorant el piset amb aportacions i vivències, com alguns de vosaltres ja heu començat a fer (https://www.facebook.com/escolajardi/photos). 

Salutacions i bon Centenari!


En parlen al suplement escolar "aula" del diari Levante del 27 de novembre i els informatius de Sueca TV (fragment a http://vimeo.com/80564490 o informatiu sencer a http://vimeo.com/80534297), també podeu trobar una ressenya al Butlletí d'Informació Municipal o BIMsueca corresponent al mes de novembre (https://www.facebook.com/escolajardi/posts/640033259392090):

Més articles relacionats:

Centenària i televisiva (actualitzat 16-11-13)

SuecaTV Centenari from EJ on Vimeo.

Al llarg de la setmana hem rebut la visita de la periodista del diari Levante i antiga alumna de l'escola Eva Melero i de Sueca Televisió que va enregistrar unes preses generals i parlà amb membres de l'equip directiu i de l'AMPA del centre qui desvelaren, en primícia, algunes de les activitats que ens depara este curs tan especial; com la celebració, ni més ni menys, que de les Olimpíades Matemàtiques!

Si vos vàreu perdre l'emissió podeu tornar a veure el fragment que hem penjat al canal Vimeo de l'escola, o bé tot l'informatiu sencer a la web de la televisió local (http://sueca.tv/). Aprofitem per adjuntar la portada del setmanari Suheca i l'article del diari Levante del dissabte 16 de novembre que es feien ressò de la Passejada Centenària que, malauradament, ha estat ajornada per l'oratge.

 

Més articles...

  1. Facebook del Centenari

gf