Centenari i Modernisme

SOPAR CENTENARI 2014-2015: SUECA TV

Divendres passat l'Escola Jardí va tancar d'una manera oficial la celebració del seu primer centenari amb un sopar molt especial que va reunir prop de 250 persones entre antics alumnes, professors i amics de l'escola.

També vam comptar amb la presència de l'alcalde de la ciutat, Salvador Campillo; la regidora d'Educació, Raquel Tamarit; i el subdirector d'Innovació, Ordenació i Política Lingüística, Ignacio Martínez, en representació de la Conselleria d'Educació Cultura i Esport entre molts altres.

No cal dir que la vetllada va estar plena de retrobaments, batalletes i moments emotius. Per tindre'n un record més, molts ens heu demanat per les fotos i, especialment, pel vídeo que projectàrem a la sala. Prompte ho publicarem tot a la web. De moment, unes imatges prèvies al sopar de Sueca Televisió.

SuecaTV Sopar Centenari from EJ on Vimeo.

EL LLIBRET DEL CENTENARI A PRIMÀRIA

Ara, quan sentim parlar de pop art o de reporterisme escolar, de seguida ens ve al cap el prolífic curs de tercer de primària de l'any passat. Segur que ens tenen moltes més sorpreses preparades, però haurem d'acostumar-nos a parlar d'ells com els nostres nous i flamants estudiants de quart de primària que enguany ja han començat a treballar de valent sota el comandament de la senyo Jose.

Tanmateix, encara s'havia quedat una activitat del curs passat en la recambra relacionada amb el centenari de l'escola. A la galeria d'imatges podeu trobar-ne totes les fotos. Es tracta del llibre que va ser repartit entre tots els cursos, des d'infantil fins a primària, i que ara us oferim adjunt en format pdf perquè el descarregueu, i si us atreviu, resoleu els enigmes que s'hi amaguen.

EL RETRATISTA: 6 D'OCTUBRE A L'ATENEU.

 

Continuem fent memòria amb motiu del centenari de l'Escola Jardí. Ara de la mà de l'Ateneu i amb una activitat de luxe: la projecció de El retratista, un interessantíssim documental dirigit per Alberto Bougleux a partir d'una idea de Sergi Bernal.

La presentació anirà a càrrec de la sociòloga especialitzada en història oral Roser Grau, qui ha col·laborat en altres ocasions amb els autors del documental. Amb ella podrem parlar d'un projecte que coneix molt bé i que ens revela, sense filtres, el millor i el pitjor de la naturalesa humana.

Si us interessa la pedagogia, la memòria històrica o, senzillament, voleu emocionar-vos amb la xicoteta gran història d'un mestre d'escola rural, no us podeu perdre la projecció, oberta al públic, que tenim programada a partir de les vuit de la vesprada del dilluns 6 d'octubre a l'Ateneu. Esteu tots convidats.

 

 

D'on ve el projecte El retratista ?

El fotògraf Sergi Bernal va descobrir la història d'Antoni Benaiges per casualitat mentre feia un reportatge sobre unes fosses comunes de la Guerra Civil a Burgos.

Estirant el fil i parlant amb els pocs testimonis que setanta-sis anys després encara estan vius va reconstruir la història d'aquest mestre que implantà el mètode Freinet en una escoleta rural.

Aquest innovador mètode donava el protagonisme i la paraula als xiquets, i per això els va comprar una impremta i un magnetòfon.

S’han conservat algun dels quaderns que es feren i un d’ells, titulat “El retratista”, dóna nom al documental. Però l’arribada de la Guerra Civil acabaria amb el seu projecte d’ensenyament.

Benaiges va desaparéixer com tants republicans i es creu que està enterrat en una de les fosses comunes de Burgos prop de Bañuelos de Bureba.

El projecte de Bernal es va convertir en una exposició fotogràfica que més tard es va convertir en un llibre. Després, amb l’ajuda del director Alberto Bougleux, es va portar a terme el documental.

Tràiler:

El Retratista - trailer from alberto bougleux on Vimeo.

També podeu saber més coses del documental a través dels següents enllaços:

SuecaTV: El retratista a l'Ateneu from EJ on Vimeo.

 

LES FONTS ORALS AMB EL RETRATISTA I ROSER GRAU A QUART D'ESO [09/10/14]

Al Departament de Ciències Socials de l'Escola Jardí encetem curs amb una classe magistral amb els alumnes de quart d'ESO a propòsit de les fonts orals i la seua importància en el treball de l'historiador impartida per la sociòloga Roser Grau, qui la vesprada anterior ens va regalar la presentació del documental El Retratista d'Alberto Bougleux a l'Ateneu.

Roser i Alberto han col·laborat en diferents projectes documentals des del Grup de Recerca en Ciències Socials CERCA, una associació que treballa en la investigació política i social en els àmbits de les Ciències Socials i que contribueix al seu desenvolupament i difusió, tot emfasitzant l'ús de les noves tecnologies com a ferramenta d'intervenció social.

En acabar la projecció, vam tindre l'oportunitat de comprovar que els vincles de Roser amb la ciutat de Sueca continuen intactes després de molts anys d'haver-hi viscut; no només a través del seu treball sinó de tots aquells amics i companys que no van voler perdre's l'oportunitat de saludar-la personalment.

Així està ben viu el resultat d'aquella llavor que va plantar com a directora de la Casa d'Oficis "Aula de Natura" amb l'impuls de l'Associació Muntanyeta dels Sants que va sobre rodes. I de molts altres projectes de referència encara, com la publicació amb Aurelio Peña de "Les plantes del Parc de l'Estació i del jardí de l'Escola Carrasquer de Sueca: el patrimoni natural d'una ciutat".

SuecaTV_El retratista (2) from EJ on Vimeo.

Amb aquests precedents, l'endemà els alumnes van tindre l'oportunitat de comentar amb Roser aspectes del documental i parlar de la seua feina, en què ha d'anar estirant pacientment els fils de la memòria amb uns punts de partida tan subjectius i difícils de gestionar com són la veu i els records de persones; especialment, aquelles d'edats avançades com en el cas de El Retratista.

Però, a més a més, ens explicava Roser, sense les fonts orals no hauríem accedit a la història més llunyana; a classe ens ho va exemplificar amb Aqueras muntañas (Aquelas montanhas), una cançó occitana que havia anat lliscant de generació en generació durant set segles fins a convertir-se en un patrimoni immaterial compartit per gent d'edats, procedències i condicions molt diferents.

 

També són la clau de volta per a entendre el nostre passat més pròxim. De fet, fa molt poc, havia participat en un treball per commemorar un 150 de l'Ateneu d'Igualada i la fundació de la seua escola, per cert, amb un codi genètic sorprenentment similar a la nostra. El documental L'escola de la meva vida reunia el testimoni oral d'exalumnes, que van viure en primera persona la implantació del moviment de renovació pedagògica a la ciutat i la seua clausura al final de la guerra.

En definitiva, les fonts orals també són el contrapés de tota la documentació oficial escrita, que no per escrita ha de deixar de contrastar-se. I viceversa. De fet, aquesta serà la següent parada dels nostres estudiants sènior: les fonts escrites, amb la visita a l'Arxiu Municipal com varen fer els seus companys l'any passat. Per a ells la història no ha fet més que començar.

Cent anys, també, de la Primera Guerra Mundial

Enguany celebrem el centenari de l'Escola Jardí; ara fa cent anys, el dos de desembre de 1914, es produïa el trasllat de les escoles de l'Ateneu al flamant edifici modernista projectat per Bonaventura Ferrando. Però no és l'única commemoració que hem tingut entre mans al llarg del curs, pregunteu als alumnes de quart de secundària.

Com sabeu, una miqueta abans, l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria era assassinat a Sarajevo el 28 de juny de 1914 i això fou l'espurna que desencadenà la Primera Guerra Mundial, un conflicte sense precedents que rebentà els grans imperis d'Occident.

Segons explica Lluís M. Rosado a L'associacionisme a Sueca (1841-1930), les actes de l'Ateneu durant el període de guerra només reflecteixen les qüestions pròpies del funcionament de la societat: amortització d'emprèstits, admissió de socis... o la conveniència que el sextet que dirigia el Sr. Castañer, pianista de la societat, fera alguns concerts.

El que el doctor en història no ha pogut dilucidar és si això era perquè els socis buscaven allunyar-se dels problemes derivats del conflicte bèl·lic o perquè pretenien donar una sensació de normalitat davant del drama que s'estava vivint al continent.

Un segle després no tenim excusa i més perspectiva. Per això us recomanem l'especial multimèdia de la revista Sapiens, un viatge pels diferents episodis i escenaris de la contesa: la guerra al mar, els duels dels pilots a l'aire, el dia a dia i les batalles a les trinxeres o la vida a la rereguarda.

El monogràfic compta amb 150 imatges extretes d'arxius internacionals com la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i una desena de vídeos, alguns d'ells provinents dels National Archives de la Gran Bretanya, com el que mostra el mariscal Douglas Haig inspeccionant les runes de la línia Hindenburg.

En d'altres es poden veure escenes quotidianes a les trinxeres (soldats lluitant, menjant, descansant i afaitant-se a les trinxeres), submarins enfonsant cuirassats o, fins i tot, al 'Baró Roig': el pilot més temut i llegendari de la Primera Guerra Mundial...

Bon estiu i bona memòria!

Les muralles carlines a l'escola, amb Pilar Colechá

L'últim dilluns de classe, els alumnes de segon d'ESO i aquells de tercer que no estaven al viatge de final de curs van assistir a una interessantíssima exposició i classe pràctica impartida per Pilar Colechá. L'arquitecta tècnica i màster en Conservació en el patrimoni arquitectònic va vindre a l'escola per parlar-nos de les muralles carlines, un tema que coneix com ningú després de més de dos anys investigant per a la seua tesina “Les muralles carlines de Sueca 1838-1903”.

Aquesta muralla d'època moderna va ser dissenyada pel militar Francisco Belda amb el principal objectiu de defendre la ciutat dels saquejos de les faccions carlines que utilitzaven Sueca per aprovisionar-se. Al llarg de la seua història, va anar adaptant-se segons les necessitats i influint en el traçat urbanístic de la ciutat fins que va ser enderrocada a començaments del segle XX.

Hui en dia encara en tenim parts en peu, unes ben visibles i d'altres, més amagades; però amb un traçat perfectament reconeixible que els alumnes van resseguir a través de plànols actuals. Tots aquells que no vau tindre la sort d'estar aquell dia i teniu curiositat pel tema, podeu veure una entrevista parlant-ne a la televisió local i una altra, d'uns anys abans, mentre encara estava fent recerca a l'Arxiu Històric Municipal que enguany vam visitar amb els alumnes de segon i quart d'ESO i que fa uns mesos donava a conéixer un Document del mes de gran importància a propòsit de les muralles.

L'escola en pop art

Continuen els preparatius per a la Jornada de Portes Obertes. L'escola fa cent anys i nosaltres estem encantats de la vida, i de veure-la cada dia més fresca i repentinada ara que han pintat la façana del pati amb lletres juganeres i uns colors tan vius.

Qui en sap de tot això són els artistes de tercer de primària de la senyo Julia, que igual et fan un mural amb la tècnica del dripping  de Jackson Pollock que una composició pop art a l'estil d'Andy Warhol per a l'ocasió.

A la Galeria d'Imatges podeu conéixer el procés del seu últim treball que ens ara ens avancen amb un somriure. I si voleu saber més, ja sabeu que esteu convidats per al dia 16 d'abril. Us esperem!

L'Ateneu i l'Associacionisme a Sueca (1841-1930)

Al fil de la visita a l'Ateneu del mes passat amb els alumnes de primer i segon de secundària, reprenem les recomanacions centenàries fent una breu parada en l'associacionisme del segle XIX: "L'associacionisme a Sueca (1841-1930)”, un treball indispensable de l'historiador Lluís M. Rosado Calatayud que edità la llibreria Sant Pere en 2007.

Seguint el model de les societats científiques i literàries europees del segle XVIII, els ateneus es van proposar la millora intel·lectual dels seus associats amb una clara vocació instructiva. El Ateneo Sueco del Socorro (1869) en seria un exponent clar i l'Escola Jardí, una conseqüència directa.

Amb tot, Rosado ens descobreix que abans existí una escola diürna que s'engegà en 1910 per completar la tasca de formació d'adults amb la Institución Libre de Enseñanza com a referent pedagògic. Tanmateix, els resultats no satisferen els socis i la Junta General Extraordinària celebrada el 25 de juliol de 1913 va tindre com a assumpte únic del dia el resultat dels exàmens:

El Sr. Colechá da cuenta detallada del resultado de los exámenes verificados en esta Escuela, leyendo las calificaciones que han obtenido los alumnos en dichos exámenes resultando una gran mayoría de suspensos [...] En vista de este resultado propone que se lleve a la Junta General una propuesta de reforma.

 

Així les coses, el 18 de gener de 1914 la presidència donà lectura a una proposició per demanar un préstec destinat a la construcció d'un edifici escolar

segun los cánones de la pedagogía moderna, los edificios escolares, con un jardín, gimnasio, museo escolar, patio de juegos y en fin, con todas las condiciones higiénicas no faltando aire, luz y sol tan necesarios dichos elementos para el desarrollo de la infancia, y que es condición precisa, para construir esta clase de edificios, edificarlos en pleno campo y en las cercanías de la población, según lo hacen ya las naciones que de cultas y progresivas se aprecien. La enseñanza será harmónica y gradual, desarrollando, al mismo tiempo las facultades físicas, intelectuales y morales.

L'arquitecte Bonaventura Ferrando seria l'encarregat de portar-ho a terme. Curiosament, ja havia projectat altre edifici escolar per a Sueca en 1910 que mai no es construí, però li va servir per tindre un coneixement important de la tipologia abans d'abordar el projecte definitiu. 

De fet, durant la visita a l'Arxiu alguns alumnes de secundària tingueren l'oportunitat de fullejar els plànols d'aquest projecte preliminar... però això és altra història i haurà de ser contada en altra ocasió.

Visitem l'Ateneu

Des del Departament de Ciències Socials teníem molt clar que si hi havia una visita obligatòria durant la celebració del centenari de l'escola era l'Ateneu. La institució fundada en 1869 que, ara fa cent anys, va decidir que era més important construir un centre educatiu d'avantguarda que la pròpia seu definitiva; que encara hauria d'esperar fins a 1927 per ser construïda per altre arquitecte suecà de renom internacional: Joan Guardiola.

 

 

Per això, al llarg de la setmana, els alumnes de 1r i 2n de Secundària i els seus professors de l'assignatura de Ciències Socials hem recorregut alguns dels espais menys coneguts de l'edifici modernista de la mà del president de l'Ateneu, Don Antonio Crespo, i del professor Don Juan Ramón Beltrán; qui ens ha repassat la història de la societat i els murals de Regino Mas i Alfredo Claros, recentment restaurats i molt recomanables de visitar. Tot això i més, al nostre àlbum de fotos particular (usuari "web" i contrasenya habitual): la Galeria d'Imatges.

 

 

Departament de Ciències Socials.

Més recomanacions centenàries: els Fuster

Enguany, com sabeu, celebrem cent anys de la inauguració de l'Escola Jardí i ens hem posat d'inventari: per un costat cataloguem els records que encara bateguen entre llibres d'escolaritat antics i per un l'altre, recuperem els camins -- trajectòries d'antics alumnes -- que tot just començaren en les seues aules.

Joan Fuster és la primera parada obligatòria. Però per fer-ho, hem de retrocedir fins a la immediata posguerra; quan la societat fundadora Ateneo Sueco del Socorro havia estat desposeïda de l'escola, que passava a dir-se el Centro Politécnico, i es convertia en l'únic lloc de la ciutat on podia cursar-se batxillerat.

“Jo vaig poder estudiar per la senzilla raó que mon pare, a banda de fer sants, feia també classes de dibuix en una escola i, aleshores, els fills dels professors no pagàvem. Clar, vaig fer el batxillerat. I després de la guerra, quan mon pare ja guanyava algun duret perquè era l'època de fer sants que s'havien cremat i coses d'aquestes – diguem que havia augmentat la demanda d'allò que oferia mon pare les coses ja van anar una miqueta millor.”

Amb alguns companys de classe compartirà amistat, quadrilla i descobertes literàries fins que acaben el batxillerat l'any 1942, sota la direcció de Juan Castells, per anar a estudiar a València: Josep Albi, Salvador Máñez, Jacinto Talens, Lluís Granell... i Fermí Cortés; altre fill predilecte de la ciutat de Sueca i antic alumne de l'escola. Però això és un altre camí que ja recorrerem un altre dia.

De moment, vaja per endavant la segona recomanació centenària: Joan Fuster des de Sueca. Setanta anys de vida i obra. Una aproximació biogràfica en clau local escrita a vuit mans entre Francesc-X. Blay, Vicent Brotons, Vicent Luna i Josep Lluís Peiró, i publicat per Nau Llibres l'any 1998. 

 

I per als més menuts: Joanet vol ser escriptor. Amb text de Josep Franco i il·lustracions de Laura Granell. Un format diferent publicat per Edicions 96 en 2012 on també apareixen referències a l'escola. Tots dos encara els podeu trobar a les llibreries i, per descomptat, a la biblioteca de l'escola.

Per altra banda, si voleu saber més coses del pare de Joan Fuster, consulteu l'arxiu Juan Fuster Seguí a les instal·lacions de la Casa Joan Fuster; altre edifici modernista que, per cert, també va ser projectat per Bonaventura Ferrando l'any 1917, com la casa veïna de Pasqual Fos (1909) que en l'actualitat allotja la Biblioteca Suecana... però això també és una altra història.

gf