Ajudes Menjador 2017-2018 

Admissió 2017-2018 

CURS 2016-2017 

Revista El sostret 

Jornades Educatives 2016 

Setmana del Llibre 2016 

Matemàtiques 2016 

Setmana de la Ciència 2015 

Escoletes 2015-2016 

EJA Esports 

Centenari 

Selecció de portades 

Història del centre i la institució

Ateneo Sueco del Socorro

Fundació

El 25 de gener de 1869 es fundà a Sueca el Ateneo Sueco del Socorro. El reglament, definitivament aprovat pel Governador Civil en 1871, anunciava una institució independent de les autoritats; els seus socis –majors de catorze anys i validats per la Junta– tindrien plena llibertat d'expressió i pagarien una quota mensual de cinc rals. 

Les exigències econòmiques obligaren a crear en 1880 una caixa d'estalvis que concedira préstecs, gestionara hipoteques i mantinguera llibretes d'estalvi. Poc després es tramità l'aprovació d'una secció de socors, aprofitant les lleis resultants de la Revolució de 1868. Per fer possible els objectius de la institució es crearen dos branques: la instructiva i la recreativa. L'any 1913 es va crear una cooperativa d'adobs.

Funcionament i creació de l'Escola Jardí

La instrucció es duria a terme a través de "clases de lectura, escritura, gramática, aritmética, dibujo lineal y aquellas otras que se consideren de utilidad y compatibles con los elementos de la vida"; un ensenyament lligat a les necessitats socials del moment.

La preocupació per la formació portà a crear una escola d'ideari progressista per als fills dels socis que funcionaria, primer, en uns locals llogats i, després, a les noves Escoles Jardí projectades per l'arquitecte Bonaventura Ferrando –abans inclús de tenir un edifici propi per a la seu social!

Així, l'any 1914 l'arquitecte va rebre l'encàrrec de projectar l'actual edifici modernista. Hi adequaria l'espai a la funció seguint els principis higienistes del moment, com havia fet en altre projecte emblemàtic seu a la ciutat de Sueca: l'Asil dels Desemparats, i després d'haver estudiat les necessitats pedagògiques d'una tipologia escolar moderna.

El projecte comptava amb biblioteca i museu, perquè la lectura era prioritària des d'un primer moment i per això, a poc a poc, també es bastí una biblioteca amb un bibliotecari amb una responsabilitat perfectament definida: "cuidará especialmente de la biblioteca, propondrá las obras que hayan de adquirirse, y las publicaciones a que deba suscribirse la sociedad".

  

Però també hi havia infermeria, lavabos i vestuari, cuines i menjador, i finalment aules, despatxos i sala de professors. Tot això es completava amb un jardí a l'aire lliure per l'esbarjo dels alumnes amb un hortet perquè els xiquets entraren en contacte amb la naturalesa.

L'historiador Aleix Catasús a "L'arquitectura moderna a Sueca 1908-1936" descriu l'alçat de l'edifici com senzill, amb una estètica pròpia dels conjunts industrials, amb materials senzills i moltes finestres per captar la llum solar. La simetria de l'edifici, per altra banda, havia estat sacrificada en favor d'una major funcionalitat i només l'accés rebria un tractament diferenciat.

Les façanes exteriors eren de rajola massissa a cara vista i maçoneria originalment, un recurs decoratiu utilitzat per l'arquitecte en moltes de les seues obres locals com l'Asil o l'Escorxador, la casa de Pasqual Fos al carrer Sant Josep i les cases d'Ignàsia Cardona al carrer Magraners entre d'altres.

A partir de 1927 començà a construir-se la conegudíssima seu modernista de la societat de l'Ateneu al carrer Sequial, projectada per l'arquitecte Joan Guardiola, gràcies a la venda d'accions als socis o al pagament en espècies i treball.  En l'actualitat forma part de la Ruta Europea del Modernisme junt amb l'Escola Jardí.

 

Desfeta i recuperació

El final de la Guerra Civil suposà el trencament de les activitats de la institució. El dia 1 d'abril de 1939 les autoritats militars ocuparen l'edifici social del Ateneo : dissolent la caixa d'estalvis i la cooperativa d'adobs, amb la pèrdua dels fons depositats; la secció de socors deixa de funcionar i l'escola es clausura, els mobles i llibres de la biblioteca són espoliats i l'arxiu, s'oculta.

El comandant militar, més tard, autoritzà una junta general extraordinària en què una comissió investigadora no trobaria res censurable de la societat i prometria tornar l'immoble; però La Falange, acompanyada per la Guàrdia Civil, confiscà l'edifici i els béns de la societat. 

Poc després, el Centro Politécnico de Ricardo Lapesa fundat l'any 1908 i el Centro Escolar dirigit pel presbíter de l'Església de Sales, José Maria Mulet, s'uniren per crear un nou centre educatiu que adoptaria el nom del primer i es localitzaria a l'edifici de l'escola.

Però, amb tot, els socis, que no s'havien dispersat mai, l'any 1962 presentaren un recurs contenciós-administratiu a la sala 4a del Tribunal Suprem una vegada esgotada la via administrativa. 

L'any següent, el Tribunal fallà a favor del Ateneo declarant com a competència del Ministeri de la Governació la inscripció de la societat i ordenant el seu registre al Govern Civil, a més de reconèixer l'existència legal de la societat des de la fundació. Tanmateix, la resolució no es faria efectiva fins que tornaren a presentar un nou recurs.

Finalment, el Suprem dictaminà el 5 d'abril del 1979 a favor dels socis i en juliol s'entregà l'Escola Jardí. No així la secció de socors, la caixa d'estalvis i la cooperativa d'adobs amb els seus fons; que mai es recuperarien. Després de quaranta anys, però, els socis podien tornar a gaudir del que havia estat seu.

Articles relacionats:

Últimes notícies 

Recursos alumnes 

Recursos professors 

Recursos pares 

gf