JOVES I PERIODISTES: LA SENYO ROSANA

Categoria: Tots els nivells educatius
Creat el Dimarts, 01 Desembre 2015 19:02

Fins ara, els nostres desinquets alumnes de 1r d'ESO ja ens havien demostrat que eren uns intrèpids reporters durant la inauguració de l'Hortet Escolar i uns excel·lents dominadors del gènere de l'entrevista d'actualitat amb Sales i la Setmana de la Ciència; ara Candela, Clara, Mar, Marta i Raül tornen a la càrrega amb el periodisme d'investigació millor documentat.

I com que ja formen part dels majors de l'escola, han volgut enfilar la primera avaluació a secundària fent memòria amb algú que va ser molt important per a ells i que els va acompanyar, literalment, durant els primers passos que feren a l'escola i a la vida: la senyo Rosana.

Molt bona vesprada, senyo Rosana. Hem volgut fer-te esta entrevista per tots els anys que vam passar amb tu com mestra d’infantil.

- Jo recorde molt bé el primer any que començàreu, amb només tres anyets; i d'això ja en farà ara deu anys! Estàvem a la classe de la biblioteca i vos portaveu molt bé; éreu un curs molt bo, molt tranquil i amb més xiquetes que xiquets. Encara recorde quan se'n va anar Adrià.

- I te'n recordes d'alguna anècdota divertida?

- Jo recorde que vos agradava molt ballar i sempre em déieu: senyosenyo! Posa'ns música!

- Quina va ser l'experiència que tingueres amb nosaltres?

- Molt bona, perquè va ser el meu primer any de tutoria; la senyo Paqui va caure malalta i em vaig quedar jo. Però molt contenta perquè éreu un grup tan bonic i tan bons xiquets... a més a més, les famílies estaven molt involucrades.

- Alguna classe o algun xiquet o xiqueta que tens ara et recorda a algú de nosaltres?

- No, cada xiquet és d'una manera.

- Ens tornaries a tindre a classe?

- Jo, de seguida. Era un curs molt bonic.

- I què sents quan veus que anem fent-nos majors?

- M'alegre molt per vosaltres, perquè aneu fent-vos majors; però això vol dir que jo també m'estic fent major i això ja no m'agrada tant, perquè el temps passa molt de pressa.

- Què és el que més et costa de la teua feina?

- El primer any costa un poc més perquè són més xicotets; quan entren hi ha qui plora fins que s’adapta. Ja ho heu vist abans, quan m'heu ajudat a ficar els babis... penseu en ficar-ne vint i cinc. Però després t'afalaga quan aprenen a llegir, a escriure… Ens tenen molt de respecte i vénen tan contents al col·le que et compensa tot el cansament.

- I com eres tu de menudeta ?

- Heu vist a la meua filla Lucia, com si fóra ella; amb el monyo paregut i la seua manera de ser: molt queteta, bona xiqueta, vergonyoseta…. Però sobretot, molt queteta.

- Saps que ací tenim una foto teua?

- Ostres i això com ho heu trobat!?

- Tenim els nostres contactes…

- Que xula. Tindria uns cinc anyets i aniria a Algemesi, a Santa Ana, perquè jo vivia a Albalat. I després, quan vaig vindre a viure a Sueca, vaig passar a les Salesianes.

- Moltes gràcies, senyo Rosana.

-A vosaltres. I seguiu igual de bons xiquets i, sobretot, enrecordeu-vos de mi.